dimarts, 22 de setembre de 2009

T'esperaré

On es confonen els rellotges amb les llunes i es perden els segons d'aquell temps oblidat, m’asseuré a mirar com passa el temps, fins i tot el que encara ha de venir.
Con el sentinella de les hores perdudes reclutaré les mil•lèsimes de segon que es malgasten i amb elles construiré el nostre temps. Un espai propi on no hi haurà murs ni barreres, on el sol brillarà fins que la lluna l'assoleixi, en aquest joc de seducció que representen a diari.

On es confonen els rellotges amb les llunes crearé aquest espai propi on no haurem de lliura comptes més que al senyor de les hores, amo de tots els temps, sense necessitat d'haver de viure el present si on ens sentim més de gust és en aquell passat llunyà que sols coneixem a través d'històries comptades, o en aquell futur imaginari que sols nosaltres hem somiat.

On es confonen els rellotges amb les llunes deixarem d'imaginar i podrem realitzar, deixarem de pensar per passar a actuar, no haurem de somiar sinó sosl viure

On es confonen els rellotges amb les llunes t'esperaré encara que això em costi una altra eternitat.



Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada