dimecres, 30 de setembre de 2009

Maleït!

Vaig mirar el calendari, un any més era San Valentí.
Una any més hauria d'estar esprement-me el cervell per buscar un regal adequat que et demostrés tot el que et vull, el que realment signifiques per a mi, però un any més em quedo paralitzat, enfonsat en aquesta vella butaca, esperant que les hores passin, que el rellotge marqui les dotze de la nit i pugui dir que a la fi és ja 15 de febrer.
Un any més és el dia més trist de la meva vida, veig la felicitat de les parelles que m'envolten i no puc més que odiar-los per això.
Fa ja massa que tu no aquestes aquest dia ni en cap altre de la meva vida.
Maleït conductor borratxo!
Maleït destí que se’t va endur del meu costat

dimarts, 22 de setembre de 2009

T'esperaré

On es confonen els rellotges amb les llunes i es perden els segons d'aquell temps oblidat, m’asseuré a mirar com passa el temps, fins i tot el que encara ha de venir.
Con el sentinella de les hores perdudes reclutaré les mil•lèsimes de segon que es malgasten i amb elles construiré el nostre temps. Un espai propi on no hi haurà murs ni barreres, on el sol brillarà fins que la lluna l'assoleixi, en aquest joc de seducció que representen a diari.

On es confonen els rellotges amb les llunes crearé aquest espai propi on no haurem de lliura comptes més que al senyor de les hores, amo de tots els temps, sense necessitat d'haver de viure el present si on ens sentim més de gust és en aquell passat llunyà que sols coneixem a través d'històries comptades, o en aquell futur imaginari que sols nosaltres hem somiat.

On es confonen els rellotges amb les llunes deixarem d'imaginar i podrem realitzar, deixarem de pensar per passar a actuar, no haurem de somiar sinó sosl viure

On es confonen els rellotges amb les llunes t'esperaré encara que això em costi una altra eternitat.