dimarts, 19 de gener de 2010

L'ona i la tardo

Era mig mati d’un dia de finals de setembre, feia pocs dies que havíem entrat a la tardor, quant en va sonar el telèfon, aquelles hores era estrany rebre trucades, les meves amigues al igual que jo feien la feina de la casa o estaven a la compra i la meva filla era a la feina i rarament trucava des de el lloc de treball.
Vaig despenjar l’auricular esperant trobar-me un venedor de baixi vostè a saber que, però no, era la meva filla en una d’aquelles rares ocasions en que trucava a mig mati. Varen anar al gra del que volia, estava treballant i no era qüestió de posar-nos a xerrar com quant era a casa seva. Volia demanar-me un favor, be per a ella era un favor i per a mi un plaer,que aquella tarda cuides de la meva neta de sis any, L’Ona.

L’Ona era una nena espigada, rosseta amb uns grans ulls verds que tot ho miraven, eixerida con un gínjol, riallera i entremaliada, era molt xerradora i tenia uns acudits que a mi en feien morir de la risa, era per això cuidar de la nena era una de les meves activitats preferides.

Vaig recollir l’Ona de l’escola, la nena sempre es posava molt contenta quant l’anava a buscar, sabia que era una tarda especial, diferent a les altres tardes que era la mare qui la recollia de l’escola, i això per ella sempre era con una gran aventura.
De camí a casa varem comprar el seu berenar preferit,, un croissant de la pastisseria de la cantonada, acompanyat d’una xocolatina blanca que regalava una enganxina, sempre en queda el dubte si el que l’hi agrada mes es la xocolatina o l’enganxina .

Tornant cap a casa la nena es va quedar molt seriosa mirant el gran arbre que hi ha al portal de casa meva, es va ajupir a terra i va collir una de les moltes fulles que el gran arbre havia començat a perdre i ensenyant-me-la en pregunta :
-Avia com es diu aquest arbre?
- Es un plataner
Es va quedar uns instants callada, rumiant, hi havia alguna cosa que no l’acabava de convencé
-Però avia , jo no he vist mai que aquest arbre faci plàtans, no potser un plataner, deu ser un altre arbre
En vaig tenir que aguantar la riallada que se m’escapava i posar-me tot lo seriosa que m’era possible per explicar a l’Ona que el plataner no era el arbre que dona plàtans, que es deia així però que res a veure amb aquell fruit que a ella tant l’hi agradava, que els plàtans els donava un arbre que es deia bananer.
No s’emblava gaire convençuda del que li deia, però de moment ho va deixar estar.

Un cop a casa, l’Ona se’n va apropar , encara dui la fulla de plataner a la ma y la feia rodar entre els seus dits, sabia que alguna en duia de cap,aquella fulla despertava un estrany interès en la nena i segur que mil preguntes bullien dintre del seu caparró.
Es va asseure al meu costat en el sofà de la saleta, jo havia agafat la meva labor de punt i en disposava a treballar una mica mes en aquell jersei rosa que feia per l’Ona.

-Iaia, per que el plataner de l’entrada està tirant a terra totes les seves fulles? que ja no l’hi agraden?
En vaig posar tot lo seriosa que vaig poder, el riure se’m escapava per sota el nas.
- Clar que l’hi agraden, les fulles son com el seu vestit, es el que el fa diferent dels altres arbres, cada arbre te unes fulles pròpies que nomes els arbres com ell tenen i així podem saber de quina classe d’arbre es tracta.
Ell no tira les fulles a terra, el que passa es que a la tardo les fulles de molts arbres es sequen i cauen a terra

L’ona va posar cara de no entendre res del que li deia....
- Però, iaia, si les fulles li agraden tant, perquè la tardo els hi ha seca i els hi pren?
- No els hi pren, el que fa la tardo es deixar l’arbre sense fulles durant l’hivern, per que així a la primavera li surtin fulles noves, d’un color verd molt bonic i l’arbre sigui un dels mes bonics.

Semblava que la meva explicació havia deixat a l’Ona mig convençuda del per que el terra l’entrada era una gran estora de fulles de plataner. La nena va deixar estar l’historia del arbre i es va posar a jugar.

Al arribar la seva mare, la meva filla, a recollir-la, l’Ona tota seriosa li va dir
- Mare, saps una cosa? no m’agrada gens la tardor.
- no t’agrada la tardor i com es això, filleta?
- La tardor es una dolenta que deixa als arbres despullats al hivern, per que passin fred fins a la primavera que els hi regala un nou vestit.

La meva filla va posar cara de no saber molt be que es el que passava, però com l’Ona ja tornava a estar absorta en els seus jocs, vaig poder explicar-l’hi a la meva filla la conversa que havia tingut amb la mena, mentre preníem un cafetó ben calent.
Al acabar el meu relat les dues varen esclatar a riure amb la sortida de la petita Ona.

Mare i filla varen marxar al cap de poca estona i jo en vaig quedar rient tota sola, recordant la tarda amb la nena i esperant que molt aviat la meva filla en tornes a demanar aquell tipus de “favor”

1 comentari :

  1. estos niños... siempre haciendo asociaciones de ideas extrañas.

    Seguro que en primavera dirá que el otoño no estaba tan mal

    Besooooos

    ResponElimina