dissabte, 16 d’octubre de 2010

Historia d’una cadira


Vaig marxar fa anys buscant altra ciutat. Ho abandonant-ho tot, no volia guardar cap cosa,cap lligam .
Pujant una muntanya vaig guaitar com un riu duia una cadira aigua avall. La cadira abocada a buscar una nova llar. Al no trobar-la, va disposar acabar la vida a la vora un riu, sola, abandonada,amb tota l’ humitat . Millor morir a la brasa d’un bon foc, donant calor a un avi mal carat. La cadira, com jo, buscava un nou final.
Vaig acabar tornant a la ciutat, no volia acabar com la cadira, buscant una nova llar. Volia lligams amb la vila on vaig arribar fa un grapat d’anys. Duia a la ma la cadira - a qui havia trobat vora un riu - donant-li una nova llar,com llit d’un gat rondinós qui vivia a la vora del foc.

A proposta de Tens un racó dalt del món . Text d’entre 100 i 200 paraules on no surti la lletra E.

8 comentaris :

  1. Era complicado, pero ha quedado bien. Me ha gustado

    Besooooos

    (y la traduccion tiene un monton de "E"

    ResponElimina
  2. moltes gràcies per participar tot i la dificultat

    ResponElimina
  3. te n'has sortit airosa d'aquest repte ! felicitats!

    ResponElimina
  4. Bruixeta, gràcies per trobar-me! sempre havia volgut conèixer una bruixeta de veritat, més que res per veure si n'acabo d'aprendre, sempre m'he considerat aprenent de bruixeta... :)

    Un relat ben lligat, Núria, aniré passant per aquí a llegir-te.

    ResponElimina
  5. Gracies pels vostres comentaris :)
    Carme, qui en coneix diu que soc una verdadera bruixa.. jajajajaja

    ResponElimina
  6. Al capdavall ha acabat al foc, al caliu d'un bon foc. Molt bonic.

    ResponElimina
  7. Felicitats, un relat tendre i ben tramat fins i tot amb la dificultat de no posar-hi cap "e"

    ResponElimina