divendres, 6 d’agost de 2010

Agulletes al Cor

El seu amor va ser tan intens que els va deixar amb agulletes al cor. No estaven acostumats a usar-lo, eren dues persones racionals, massa cerebrals per semblar persones humanes, molts els deien que mancaven de sentiments i d'emocions que sol sabien racionalitzar les coses.
Però ara per primera vegada tot era diferent, s'havien trobat per casualitat, per pur atzar, encara que cap dels dos no cregués en ell, ja que sol donaven credibilitat allò que podia ser demostrat empíricament, mai no deixaven res al destí; però aquesta vegada l'atzar havia jugat les seves cartes ell sol, sense càlculs de possibilitats, ni lleis matemàtiques i havia propiciat la seva trobada.

Des que es van creuar a l'ampli vestíbul del centre de convencions es va produir entre ells una descàrrega elèctrica capaç de produir una apagada a la ciutat de New York. S'havien mirat sol una fracció de segon, el temps necessari per adonar-se que el seu cervell es paralitzava, deixava de respondre als seus milers de preguntes i prenia el relleu un múscul per a ells gairebé desconegut, o almenys de que sol coneixien una faceta. El cor, aquell diminut orgue que servia per bombar la sang del seu cos, per mantenir-los en vida i que de sobte semblava que es tornava boig i que volia sortir de la seva cavitat. No ho entenien

Va ser la dècima de segon més llarga de la història, o almenys de la seva història, un espai de temps que semblava perdre tot contacte amb la realitat, era com si haguessin entrat en una realitat paral•lela on els conillets roses saltaven al mig de cors ballarins, les margarides s'esfullaven soles i els ocells entonaven melodies d'amor, encara que això últim sol el van suposar ja que mai no havien sentit una.

Cada un va seguir el seu camí, sense girar la vista enrere, pensant que al vestíbul havia de flotar alguna partícula estranya que els havia canviat el comportament. Van arribar a les seves respectives taules i van obrir els seus maletins... en cada un d'ells hi havia una nota en paper perfumat on unes lletres roses en cursiva deien " el cor té raons que la raó no entén", van arrugar la nota i la van tirar a la paperera més propera pensant que tot això no podia ser més que un broma pesada.

Des d'aquell dia alguna cosa va canviar en el seu interior, alguna cosa era diferent i és que a part del agulletes normal de les hores de gimnàs tenien unes de molt estranyes que no se n'anaven mai, tenien agulletes al cor.