dissabte, 16 d’octubre de 2010

Historia d’una cadira


Vaig marxar fa anys buscant altra ciutat. Ho abandonant-ho tot, no volia guardar cap cosa,cap lligam .
Pujant una muntanya vaig guaitar com un riu duia una cadira aigua avall. La cadira abocada a buscar una nova llar. Al no trobar-la, va disposar acabar la vida a la vora un riu, sola, abandonada,amb tota l’ humitat . Millor morir a la brasa d’un bon foc, donant calor a un avi mal carat. La cadira, com jo, buscava un nou final.
Vaig acabar tornant a la ciutat, no volia acabar com la cadira, buscant una nova llar. Volia lligams amb la vila on vaig arribar fa un grapat d’anys. Duia a la ma la cadira - a qui havia trobat vora un riu - donant-li una nova llar,com llit d’un gat rondinós qui vivia a la vora del foc.

A proposta de Tens un racó dalt del món . Text d’entre 100 i 200 paraules on no surti la lletra E.