dilluns, 20 de desembre de 2010

CRISTALLS DE NEU

Petits flocs de neu juguen entre ells, a l’aire, fent cabrioles abans de tocar terra i formar un mant blanc que sembla cotó fluix. Vull agafar-los, atrapar-los amb els meus guants del color del cel a la primavera. Se escapen . Dono voltes per quedar tota coberta de neu, vull ser com aquell ninot de la plaça, però no en ser estar quieta. Giro, i giro i giro com una baldufa quedant ben plena neu. Veig petits cristalls de neu que brillant amb intensitat, vull agafar-ne un, però son juganers i es desfan per no ser atrapats.

participació a la iniciativa del blog Contes divers

dimecres, 15 de desembre de 2010

Bon Aniversari Taquetes!



Avui fa un any que l’Ona va trobar-se en “taquetes” al forat de l’arbre que hi ha davant de casa. Va ser un amor a primera vista. L’Ona no ho va dubtar gens i va arreplegar aquell sac de miols per pujar-lo a casa.
Fa un any que es fan mútua companyia. I per això avui és un dia especial, un dia de celebració de la grossa. L’Ona ha fet un pastis de peix, el preferit d’en Taquetes” i ha preparat una gran festa o la convidada principal és la gallina Clotilde, que viu al primer pis i és la millor amiga d’en Taquetes.
Globus i serpentines adornen la casa, i una espelma vermella és al cim del pastís esperant que en Taquetes bufi tant i l’apagui.
 Bon Aniversari Taquetes!!!!! Criden ben fort l’Ona i la Clotilde i ell mou la cua tot cofoi.


participació a la iniciativa del blog Contes divers

dimecres, 8 de desembre de 2010

UNA CARTA PER EN MADHUR


Els pares m’han explicat que hem apadrinat a un nen que viu molt lluny, a l’Índia. La mare en diu que com viu molt lluny, de moment no el coneixerem més que per fotografia, com aquella que ja tenim al moble del menjador, al costat de la meva. No acabo d’entendre molt bé que vol dir això d’apadrinar, el que si he entès és que fen-ho el nen i els seus amics, que viuen al mateix poble, podran anar a l’escola com hi vaig jo.
Els pares també m’expliquen que en Madhur, així es diu el nen, estarà molt content si l’hi escric una carta. Fa poc que sé escriure, però avui escriuré la meva primera carta a en Madhur.

participació a la iniciativa del blog Contes divers

dissabte, 4 de desembre de 2010

MARRAMEU EL GAT CANTAIRE

A la Laia l’hi agrada molt anar a vera a la tieta Ramona. Viu sola amb l’única companyia d’en Marrameu, un gat que la tieta Ramona diu que fa coses estranyes. Estranyes en un gat. En Marrameu sap cantar. Amb els seus miols es capaç de entonar qualsevol cançó que soni. Però en Marrameu es un gat molt tímid i només canta davant les persones que te més confiança, la tieta i la Laia, elles son les úniques que l’han sentit cantar. Per això la faceta cantora d’en Marrameu es un secret molt gran que la Laia no pot explicar a ningú, ni tan sols a en Pol el seu millor amic de l’escola.
La tieta diu que sort en té d’en Marrameu per que així no es troba mai sola ni avorrida. Cada tarda mentre esperen a la Laia la tieta fa mitja i en Marrameu afina la veu.

participació a la iniciativa del blog Contes divers