divendres, 11 de febrer de 2011

L’OMBRA D’EN POL


Encara no tenia amics, feia pocs dies que la família s’havia traslladat a la nova casa. Sort en tenia d’en Duc, el seu gosset , amb ell sortia a passejar cada tarda.
En una d’aquestes passejades, en Pol, es va dur un gran ensurt. Darrera seu hi havia alguna cosa estranya, que el seguia i es movia de la mateixa manera que ell i en Duc. Feia exactament el mateix que ells feien. AL passar per davant d’una paret va veure que aquella presencia estranya es feia gran i de color negra i es reflectia a la paret. Va arrancar a córrer cap a casa. Arribar-hi esbufegant i explicà a la mare el que l’hi passava. La mara esclatar a riure i seient al sofà, al costat del nen, l’hi explicà que allò que tant l’espanta no és mes que la seva ombra, qui sempre anirà amb ell i no l’abandonarà mai.
És com un nou amic ? pregunta en Po
això mateix, és com un amic – diu rient la mare.


participació a la iniciativa del blog Contes divers

2 comentaris :