dijous, 27 de gener de 2011

Festa de Pijames

No era un dissabte normal, era el meu aniversari feia 10 anys. Tota la setmana que l’hi havia estat preguntant a la mare si tindria una festa i ella en deia que tindria la millor de les festes, aquella festa que no oblidaria mai.
Però passaven les hores i si que era un dissabte normal, començava a pensar que els pares havien oblidat el meu aniversari. Estava molt trista.
A les set d ela tarda va sonar el timbre, vaig obrir i amb sorpresa vaig veure que les meves amigues, la Laia, la Marta i la Tresa eren a la porta amb una bossa i el coixí de dormir sota el braç.
La mare m’havia preparat la meva primera festa de pijames. Estava molt contenta, ens ho varen passar d’allò més bé.
Mai oblidaré la festa del meu desè aniversari!

participació a la iniciativa del blog Contes divers

dijous, 20 de gener de 2011

Tot ha canviat



Tot ha canviat massa per què jo ho pugui entendre. A casa, la Nora només fa que plorar, que dir que no sap com ens en sortirem d’aquesta. No sé que es “aquesta”, no l’he vist mai. Acosto el meu cap a la falda de la Nora, per consolar-la , ella m’acarona com sempre i mou el cap fent que no. No se que vol dir aquest no, entenc quant en diu :

_ Perdut –aquest és el meu nom des de que la Nora en va trobar voltant tot sol pel carrer – no pots corre per dins de casa”, _ però no entenc aquest no que fa amb el cap ¿no a què?

Abans cada mati la Nora sortia de casa per anar a un lloc que a mi m’agradava molt. M’hi portava poques vegades i sempre en dies de festa, quant ella no treballava. Deia que era l’únic dia que jo podia anar a la botiga. La botiga era el meu lloc preferit després de la meva flassada de dormir . Era una estança no gaire gran, plena de llum i colors, on hi havia un munt de coses que m’hagués agradat agafar per jugar, però la Nora sempre en deia :
_Perdut no toquis res, eh? _ i somreia mentre en donava un copet afectuós al cap. I jo no tocava res de res tot i que en moria de ganes.

Ara anem a la botiga qualsevol dia, sense ser festa i és que la Nora ja no surt cada mati per anar-hi a treballar, i quant hi va se m’emporta per què diu que sola es posa en cara més trista. La botiga segueix tenint molta llum, però ara es buida, dins no hi ha res, tan sols prestatgeries buides, aquelles mateixes que abans eren plenes d’aquelles coses que tant m’agradaven.

En poso a prendre el sol a l’aparador,aquell lloc on abans la Nora posava les coses mes boniques per què la gent les veies des del carrer i on jo no podia entrar mai, ara en deixa, en diu :
_Aprofita Perdut que avui el sol escalfa de valent_ mentre enganxa un cartell al vidre.

Després en crida per anar a casa altre cop,la visita a la botiga s’ha acabat:

_Va Perdut que hem de marxar , a veure si tenim sor i ens truquen aviat per comprar la botiga_ somriu, però té cara de pena.

No entenc les emocions dels humans. No entenc gaire als humans, però m’estimo la Nora i moc la cua com si entengués tot el que fa i el que en diu.


A proposta de Tens un racó dalt del món

dimarts, 18 de gener de 2011

La Princesa Tesa

Cada nit el pare l’hi explicava el conte de la Princesa Tesa, que era una sireneta filla del rei Constantí. La Tesa tenia un amic molt especial, el Vermellet, un petit peixet.
Esperava amb ànsia l’hora d’anar a dormir per què el pare l’hi expliques el conte de la Princesa Tesa, aquell conte que no estava escrit a cap llibre però que el pare es sabia de memòria.
Quant el pare acabava d’explicar-li ella tancava els ulls en força per adormir-se ben ràpid i poder somiar que era la Princesa Tesa i jugava amb el Vermellet nedant entre els corals del fons del mar.

participació a la iniciativa del blog Contes divers

dimecres, 5 de gener de 2011

EL Tutú Rosa



Era la nit de Reis. No podia dormir, frisava per veure els seus regals, per saber si l’hi havien portat aquell tutú tant bonic i les sabatilles per poder ballar de puntetes.
Va sentir un soroll al menjador, es va tapar el cap amb el llençol i es va fer la dormida. Al cap d’una bona estona es va atrevir a sortir del llit per mirar els regals.
Hi havia una caixa gran amb un bonic llaç rosa, duia el seu nom. Dins el tutú rosa que tan l’hi agradava i les sabatilles a del mateix color. No ho va poder resistir. Va anar a buscar a la nina de drap, l’osset del pitet i l’osseta marieta. Es va vestir per l’ocasió i comença a dansar al so de la música imaginaria. Era la nena més feliç del mon.


participació a la iniciativa del blog Contes divers