divendres, 18 de febrer de 2011

Iaia Rita

La Martina havia crescut entre els fogons de la Fonda que tenia la seva família. Ja la besàvia era cuinera, ella no l’havia conegut, però si que l’hi havien explicat moltes coses d’ella. També l’avia Rita era cuinera, una persona menuda que s movia amb agilitat entre els focs de la cuina. Com no podia ser d’altra manera, la mare de la Martina també treballava a la cuina.
A la nena l’hi agradava molt anar a la Fonda, sobre tot si la iaia Rita deixava que l’ajudés a fer pastissos. La Martina ho tenia clar des de que no aixecava mig pam de terra. Quant algú l’hi preguntava que volia ser quant fos gran, ella molt seriosa contestava : Jo de gran vull ser una iaia Rita.



participació a la iniciativa del blog Contes divers

divendres, 11 de febrer de 2011

L’OMBRA D’EN POL


Encara no tenia amics, feia pocs dies que la família s’havia traslladat a la nova casa. Sort en tenia d’en Duc, el seu gosset , amb ell sortia a passejar cada tarda.
En una d’aquestes passejades, en Pol, es va dur un gran ensurt. Darrera seu hi havia alguna cosa estranya, que el seguia i es movia de la mateixa manera que ell i en Duc. Feia exactament el mateix que ells feien. AL passar per davant d’una paret va veure que aquella presencia estranya es feia gran i de color negra i es reflectia a la paret. Va arrancar a córrer cap a casa. Arribar-hi esbufegant i explicà a la mare el que l’hi passava. La mara esclatar a riure i seient al sofà, al costat del nen, l’hi explicà que allò que tant l’espanta no és mes que la seva ombra, qui sempre anirà amb ell i no l’abandonarà mai.
És com un nou amic ? pregunta en Po
això mateix, és com un amic – diu rient la mare.


participació a la iniciativa del blog Contes divers

dimarts, 1 de febrer de 2011

Pluja d'Estrelles

Era una nit especial i màgica. els pares l’hi havien donat permís per quedar-se desperta fins tard. Però no només això, a més a més podia estar-se gronxant al jardí. Tenia sis anys i era la primera vegada que una cosa així l’hi passava i encara que no sabia molt bé el per què , estava contenta.
El pare es va acostar al gronxador i l’hi va dir que mires al cel amb molta atenció .El cel aquella nit era diferent, ple de puntets lluminosos com si s’ha hagués encès un munt de petites bombetes.
El pare l’hi va explicar que eren les estrelles que aquella nit brillaven més que mai .De tant en tant una d’elles sortia corrent, travessant el cel de punta a punta i és que un cop de tant en tant hi ha una pluja d’estrelles i quant és estiu com ara, es quant millor és veu.


participació a la iniciativa del blog Contes divers