divendres, 18 de juliol de 2014

La germaneta de l'Aniol

(Imatge  de Karen Donnelly)



Quan l’àvia Remei l’hi pregunta a l’Aniol com se sent, el vailet s'encongeix d'espatlles i fa una ganyota de desconcert.

—De moltes maneres —acaba per respondre.

L’àvia insisteix que l’hi expliqui perquè se sent així. Sap que per un nen petit com l’Aniol, només té sis ans, el que està passant no deu ser fàcil de pair.

—Estic content per què per fi avui arriben els pares. Tinc ganes de veure’ls

—Això està molt bé. Segur que ells també tenen ganes de veure’t a tu —somriu la Remei.

—Estic una mica trist per què ja no viure a casa teva. M’agrada viure amb tu iaia.

L’àvia aconsegueix parar una llàgrima que es vol esmunyir dels seus ulls.  L’emocionen les paraules del nen