dimarts, 18 de novembre de 2014

UNA NENA ESPECIAL

Imatge de Vika Kirdiy
La Lila era una especial. Això l’hi deia sempre la seva mare, inclús alguna veïna que se l’estimava molt.
No era com les altres nenes del barri o de l’escola, la Lila era diferent. Li costava aprendre segons quines coses, les més senzilles del món, però en canvi era tota una experta amb animalons. Ho sabia tot sobre ells: races, tipus, mides, costums, alimentació, hàbits. Tot.
Tampoc entenia molt bé el comportament de les persones: perquè reien o ploraven en determinades ocasions, o perquè feien una cosa i no un altre... la gent no li agradava gaire a la Lila, no la comprenia.
No tenia gaires amigues, les nenes li deien que era rara que tenia mon de color i que feia coses estranyes. Ella s’encongia d’espatlles i seguia jugant com si res.

Quan li explicava a la mare el que li deien, ella sempre feia el mateix: movia el cap d’una banda a l'altre com si digués que no i li deia:
—No facis cas, Lila. Tu no ets rara, ets una nena especial, però una nena com totes les altres.

Lluny d’entristir-se pel que li deien les altres nenes, la Lila sempre estava alegre i era d’allò més riallera. No tenia amigues? Això no era pas veritat! La lila en tenia molts d’amics. Sempre anava rodejada de gatets i gossets de la barriada, ells sí que entenien la Lila i l’estimaven tal com era. Ella s’ho passava d’allò més bé jugant amb ells.

—Un dia seràs una gran zoòloga o poder una veterinària de prestigi —li deia la mare molt sovint. Ella reia, sense entendre res, i li explicava un munt de coses sobre el seu últim amiguet, un gatet blanquet amb un ull de cada color: un de blau i un de groc. Era un gat especial, com ella.