dimarts, 9 de desembre de 2014

SEMPRE ES NADAL


Imatge de Caroline Bonne-Muller
Entre les altes muntanyes, diuen les velles sabies, s’amaga un bell indret. Hi ha un gran estany, glaçat durant tot l’any; és davant una petita església, de color rosa, flanquejada per un enorme avet blanc, permanentment guarnit de Nadal. El terra sempre està cobert per un mantell de neu blanca que cau amb insistència del cel.

Diuen, els més grans de les rodalies, que és un lloc màgic que no canvia mai la seva fisonomia, on no fa ni fred ni calor. Un lloc on no passa el temps i tot segueix igual, on sempre es Nadal.

Hi ha qui diu que si t’hi fixes bé pots veure una bella jove lliscant, amb els seus patins, per sobre la superfície glaçada del llac. A les mans du un munt d’obsequis que reparteix a qui més se’ls mereix. Ah! Però no tothom la pot arribar a veure. Només qui ella decideix podrà gaudir de la seva presencia i serà obsequiat amb un dels seus presents, que mai és material per molt que vingui embolcallat per un paper de regal.

Si mai passeu per aquelles conrades, no dubteu d’acostar-vos per veure si teniu la sort de què es mostri davant vostre i us obsequiï amb un dels seus regals.